La crisi del deute públic no és res de nou (2)

Caldria que els economistes tinguessin un coneixement de la història molt més ampli del que tenen. Segurament això és més important que coneixer les fòrmules i els sistemes d’equacions sobre els que es basen uns models reduccionistes i miops, construits sobre uns supòsits simplistes i falsos. La història ens ensenya com han passat abans els esdeveniments, i com s’han superat o patit.

Llegint la breu però interessant Història d’Espanya de Pierre Vilar trobem uns fragments sobre com la crisi de l’imperi espanyol té una base molt important en la crisi del tresor de la corona. Una sèrie d’aventures bèl·liques i altres projectes van esdevenir ruinosos, i juntament amb l’estructura social del moment, l’accés al capitalisme pujant a Anglaterra i Europa es va aplaçar uns quants segles per a regne d’Espanya. Read More »

Posted in la crisi capitalista avui, laboratori de premsa | Leave a comment

Les llavors de la crisi

Article publicat originalment el 14/12/2011 als Quaderns d’Illacrua de La Directa 254 (edició impresa)

Anàlisi econòmic sobre la història de la crisi i les desigualtats

Per què hem arribat on som? Qui són els responsables de la crisi que avui precaritza les nostres vides? D’on provenen les desigualtats? A continuació recorrerem, de la mà de tres economistes, la història recent del capitalisme, un camí complex però necessari de solcar si volem comprendre la magnitud de la crisi actual. Desvetllarem per què les crisis són intrínseques al capitalisme i com empitjoren les condicions de vida de la major part de la població.

Encara ressonen les paraules de les economistes que defensaven el ‘caràcter racional’ i ‘la naturalesa autocorrectiva’ dels mercats. Les crisis, però, són moments necessaris del sistema de producció, distribució i intercanvi capitalista. Moments en què se solucionen de manera violenta les tensions estructurals de l’acumulació del capital. Com assenyalà Marx molt temps enrere, les crisis són, en l’essència, el resultat del conflicte entre l’increment de la productivitat del treball per mitjà l’automatització i la seva escorça social capitalista. Però, què vol dir exactament això?

L’expressió de la crisi del capital es manifesta en la sobreproducció generalitzada. D’una banda es sobreprodueix capital-diner, de l’altra, també es sobreprodueix capacitat instal·lada ociosa, i alhora, es dóna una sobreproducció mercantil (mitjans de producció i de consum). Finalment, es genera un excés de població de mà d’obra en relació amb les possibilitats de valorització del capital empleat que coexisteix amb la sobreexplotació de les treballadores actives. Read More »

Posted in la crisi capitalista avui | Leave a comment

Desxifrar les corbes de l’economia (1): la corba de Laffer

Segons l’economista Arthur Laffer, una taxa baixa d’impostos pot aportar tants ingressos fiscals com una taxa elevada. Una idea representada per una corba en forma de campana, però contradita pels fets.

Tot el món coneix l’expressió “massa impost mata l’impost”. Allò que sabem menys és que suposadament es basa en les reflexions acadèmiques de l’economista americà Arthur Laffer (nascut el 14 d’agost de 1940). A partir d’una representació simple (veure esquema), la corba de Laffer posa en relació la taxa d’impost total i la quantitat d’ingressos fiscals que es pot esperar.

El promotor de la baixada d’impostos

Aquesta és una corba en forma de campana que passa per un màxim que el seu autor interpreta com la pressió fiscal màxima a no excedir per tal de no desincentivar el treball, l’assoliment d’ingressos associat a aquest i veure els ingressos fiscals disminuïts. Laffer vol demostrar que, en ambdós costats del pic de la corba (corresponents teòricament a una taxa impositiva del 50%, sense que aquesta es basi en estudis empírics), la mateixa quantitat d’ingressos fiscals es pot obtenir amb dues taxes impositives molt diferents: una elevada (superior al 50%), l’altra baixa (inferior al 50%). La seva idea és, doncs, que una taxa baixa d’imposició pot generar al menys tant com una taxa important, en la mesura en que la pressió fiscal té efectes desincentivadors sobre l’activitat.   Read More »

Posted in crítica a l'economia ortodoxa, la crisi capitalista avui | Leave a comment

4.422.359 aturats registrats

El ciclo decenal de estancamiento, prosperidad, superproducción y crisis, reproducido siempre con regularidad [...], parece haber llegado a su fin; pero sólo para sumirnos en el pantano de la desesperación de una depresión permanente y crónica. El anhelado período de prosperidad no quiere llegar; cada vez que creemos divisar los síntomas que lo anuncian, vuelven a desaparecer en el aire. Mientras tanto, cada invierno vuelve a plantearse la cuestión : “¿Qué hacer con los desocupados?” Pero mientras que el número de desocupados aumenta de año en año, no hay nadie que responda a la pregunta; y ya casi podemos calcular el momento en que los parados perderán la paciencia y tomarán su destino en sus manos.

Fragment del pròleg a l’edició anglesa de El Capital de Karl Marx. Friedrich Engels, 5 de novembre de 1886.

España cerró 2011 con 4.422.359 parados registrados, Público, 3/01/2012.

El paro registrado sube un 7,86% en 2011 tras aumentar en 1.897 personas en diciembre, El País, 3/01/2012.

Posted in introducció al marxisme, la crisi capitalista avui, laboratori de premsa | Leave a comment

Ara sí que no hi ha alternativa

Article publicat el 15 de desembre de 2011 al diari L’Accent

Veient com s’ha desenvolupat la darrera de les enèsimes cimeres europees això de la crisi sembla predestinat a seguir igual. La línia argumental i explicativa de la crisi, on rau el pecat original de les errònies polítiques econòmiques, és la mateixa. Les mesures proposades són molt semblants a les aplicades fins ara. Elles s’emmarquen dins del paradigma monetarista, l’anomenat neoliberalisme en la seva vessant política. No s’abandona cap dels pilars bàsics d’aquest: obsessió pel control de la inflació, integrisme monetari, reducció d’impostos i liberalització del capital, desregulació del mercat laboral, reducció de salaris i control aferrissat del dèficit i el deute públic. Tot un paquet de polítiques econòmiques per conduir l’economia i la societat per una via molt restringida que s’ajusti a aquesta teoria. L’evidència empírica dels darrers anys demostra que les polítiques de retallades no han ajudat a sortir de la crisi sinó que l’han agreujat. Read More »

Posted in la crisi capitalista avui | Leave a comment

El problema no són els PIIGS sinó els EEUU i el dòlar

En els darrers mesos hem presenciat la caiguda consecutiva, una darrere l’altra com peces de dominó, de Grècia, Portugal i Irlanda, que juntament amb l’Estat espanyol i Itàlia fan el grup d’economies titllades despectivament com a PIIGS. Els mal anomenats rescats no són més que crèdits concedits per organismes com la troika[i] als països amb problemes de liquiditat, que hauran de retornar amb suculents interessos, i que els obliga a aplicar un programa de polítiques econòmiques centrades en l’austeritat fiscal, la liberalització i la privatització dels serveis públics. Cal apuntar, però, que el Fons Monetari Internacional (FMI) va entrar a Europa a través de Letònia, Hongria, Ucraïna, Romania o Sèrbia, on ha actuat amb diversa intensitat. Per un aprofundiment en aquestes qüestions i en tot allò referent a la crisi del deute i de l’euro és molt recomanable el llibre La deuda o la vida[ii]. Les economies espanyola i italiana, aquesta última amb la imposició d’un govern tecnocràtic, és a dir, ultraliberal, segueixen al punt de mira dels capitals financers internacionals i de les caps polítiques francesa i alemanya (la popularitzada a les xarxes socials amb el nom de #Merkozy). L’estat francès ja ha posat les barbes en remulla en veure que està passant amb les dels seus veïns, mentre l’agència Standars & Poors esmola la navalla que rebaixarà el rating del deute públic gal. I després de França vindrà Alemanya, no en tingueu cap dubte. És clar, a no ser que canviï, i molt, la direcció política que ha pres la UE amb la cancellera alemanya al capdavant. Read More »

Posted in la crisi capitalista avui, laboratori de premsa | Leave a comment

La crisi del deute públic no és res de nou

El passat 23 de novembre publicàvem al setmanari La Directa un article titulat “El deute públic: un mecanisme de redistribució de pobres a rics”. En ell s’explicava com s’havia arribat al nivell d’endeutament actual, quins problemes estava generant això a l’economia, i en especial al sector públic, i com, amb els actuals sistemes fiscals regressius, operava com a mecanisme on la riquesa produïda per les classes treballadores era traslladada als anomenats mercats, o capitals financers, que fan negoci deixant diners als Estats.

A la quarta sessió del curs “Per entendre la crisi”, organitzat pel Seminari Taifa, se’ns explica totes les vessants d’aquesta fase de la crisi referent a la crisi del deute. L’explicació comença destacant la idea que això del deute públic no és cap novetat. Al llarg de la història, en tota societats de classes trobem exemples d’això. Els sobirans contreien deutes (deute públic o deute sobirà) per finançar projectes bèl·lics, conquestes o palaus altament dispendiosos. Més tard, el retorn del deute es feia recaure sobre les poblacions a través de la recaptació d’impostos.

Aquesta problemàtica, en la versió actual, s’està intentant solucionar a través de l’austeritat fiscal, és a dir, amb la contenció de la despesa pública i aplicant un programa de dures retallades de drets socials com la sanitat i l’educació pública, la reducció dels salaris de les funcionàries, l’aturada de les inversions en infraestructures i la pèrdua de serveis públics. Read More »

Posted in la crisi capitalista avui, laboratori de premsa | Leave a comment

“Imagineu que el premi Nòbel de medicina fos concedit a algú que comença el seu treball amb la presumpció de què el càncer és impossible. Això és el que està passant en economia”

El Minotaure Global: el crash de 2008 i la crisi de la zona euro en perspectiva històrica. Conferencia de Yanis Varoufakis a la Universitat de  Columbia:

The Global Minotaur: The Crash of 2008 and the Euro-Zone Crisis in Historical Perspective

Brillant anàlisi de l’economista Yanis Varoufakis sobre el rerefons històric de l’actual crisi, el desmantellament de Bretton Woods, els desequilibris comercials, les balances de dèficits i superàvits entre països, la crisi financera, la manca de lideratge polític europeu i les errades en el disseny de l’arquitectura financera i institucional de la UE. Tot això i més.

A la ronda de preguntes, en front de l’habitual debat sobre la teoria econòmica i el “ningú ho veia això?” contesta: (traducció aproximada)

Imagineu que el premi Nòbel de medicina fos concedit a algú que comença el seu treball amb la presumpció de que el càncer  és impossible. Això és el que està passant en economia. Sargent (el darrer Nobel d’economia), i altres abans, han construït carreres brillants en models matemàtics els quals tenen com a primer axioma, important per a que el model funcioni, que mai pot haver una crisi, que la crisi és quelcom impossible. [...] Read More »

Posted in crítica a l'economia ortodoxa, la crisi capitalista avui | Leave a comment

El deute públic: un mecanisme de redistribució de riquesa de pobres a rics

Lluís Rafols (La Directa)

Article publicat originalment el 23/11/2011 al Setmanari La Directa i traducció castellana publicada a Rebelión.

Els darrers esdeveniments econòmics i polítics estan succeint a una velocitat vertiginosa. L’enderrocament del govern de Grècia i d’Itàlia en escassos deu dies ha estat un cop duríssim dels anomenats mercats a les febles democràcies parlamentàries tal com les enteníem fins ara. El cop d’estat dels financers iniciat el 2008 amb el pla de rescat públic pel capital financer privat ha pres forma literal: els tecnòcrates provinents de la banca internacional, de Goldman Sachs com a màxim exponent i del Banc Central Europeu (BCE), ocupen les posicions de control dels Estats grec i italià. Les portes giratòries ara giren també a l’inrevés; no només els càrrecs polítics retirats ocupen els llocs dels consells d’administració de les grans empreses sinó que també càrrecs tècnics del capital privat ocupen les carteres públiques d’uns governs la legimitat dels quals està esgotada. Ja no només es fa complir la màxima del capitalisme -privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues- sinó que a sobre es dicta com fer-ho. Qui dicta, si no ha estat escollit com a representant, no és un dictador? Si fossin militars parlaríem d’un cop d’estat militar. Tot plegat és un abús més del poder, que abans també procurava afavorir un sector social en detriment de l’altre. Ara, però, s’han perdut les formes.

Aquesta vegada tots els dubtes assenyalats pels anomenats mercats es troben al voltant del deute públic dels països de la perifèria europea. Però, com han arribat a endeutar-se tant aquests Estats?

Read More »

Posted in la crisi capitalista avui | Leave a comment

On són els diners?

Text elaborat pel Seminari Taifa, llegit durant els actes de denuncia de la retallada pressupostària,davant del parlament bloquejat de Catalunya el 15 de maig de 2011.

S’afirma taxativament que no hi ha diners per a la despesa pública. Justificant-se en que el tripartit ha deixat un deute molt més gran del que deien, en que la crisi ha disminuït els ingressos i ha augmentat les despeses públiques i en que el govern central manté una estructura de finançament autonòmic que discrimina a Catalunya, ens diuen alt i clar que no hi ha diners per a cobrir les despeses del sector públic. Per això, diuen, el govern de la Generalitat es veu obligat a fer una retallada en el pressupost del  10% i, tot i això, presentar un dèficit del 2,6% del PIB, superior a l’1,9% que vol l’Estat central per tal de poder complir amb el que li exigeix Brusel·les. Sense que existeixi cap raó justificada de que cap d’aquestes xifres sigui millor que l’altra, i el que és més greu, donant per descomptat que qualsevol dèficit és perjudicial, sense tenir en compte que en la situació de crisi en la que estem és necessari.

Resulta que les nostres societats, l’estat espanyol i Catalunya també, malgrat la crisi, produeixen el doble de riquesa que el 1978, i la població no ha crescut pas tant. Llavors, on és la riquesa d’aquest país? Com és que produïm més riquesa i no arriba per a la despesa social? On va la riquesa que es produeix? De tota la producció, prop d’un 46% va al treball, i un 54% al capital, i a partir d’aquí es paguen els impostos que cobreixen les despeses del sector públic. Qui paga i quant? Com s’està distribuint la riquesa que es produeix en el país? Read More »

Posted in la crisi capitalista avui | Leave a comment