Els islandesos acaben de votar en referèndum que no ratifiquen la llei que havia proposat l’anterior govern, que va dimitir arrel de la greu crisi financera que va esclatar a Islàndia.
És curiós com en una frase tant neutre com l’anterior hi hagi tantes coses que ens poden sonar a ciència ficció als ciutadans del Mediterrani. La primera, que es faci un referèndum preguntant a la població que pensa sobre una llei que els haguera hipotecat durant molts anys. La segona és que aquest referèndum no sigui només consultiu si no que té caràcter decisori. Si el poble diu que no, doncs no es tornarà el deute al Regne Unit i Holanda en els termes en que la llei ho plantejava. Tornar 3.800 milions d’euros en 15 anys i amb un 5,5% d’interès era una autèntica barbaritat per a un país de poc més de 300.000 habitants sense cap recurs econòmic més enllà de la bombolla financera que va explotar ja fa dos anys. Havien calculat que això suposaria uns 40.000€ per família. La tercera cosa sorprenent és que un govern hagi dimitit per les seves evidents males pràctiques. Bé, al menys a mi em sembla sorprenent donat que no estem gaire acostumats a veure com els polítics depuren les seves responsabilitats.









10è aniversari de la crisi punt com
Fa deu anys va explotar la bombolla de les puntcom. Només deu anys; semblava que el període de bonança econòmica sense sotracs d’importància havia estat més prolongat, però bé, ni tant sols deu anys sense crisis. Les crisis són un fenomen recurrent i inherent en el capitalisme, la història ens ho ensenya. Està escrit en el seu ADN.
de bombolla en bombolla, Economia Cítrica, 17/11/2009
El dia que la burbuja ‘puntocom’ pinchó, El País, 10/03/2010.