crisi de diner

La funció dels diners com a mitjà de pagament implica una contradicció brusca. En tant que es compensen els pagaments, funciona tan sols idealment com a diner aritmètic o mesura de valors. En canvi, quan cal realitzar pagaments efectius, el diner no apareix com a mitjà de circulació, com a forma mediadora i tendent a desaparèixer del metabolisme, sinó com a encarnació individual del treball social, presència independent de valors de canvi, com a mercaderia absoluta. Aquesta contradicció esclata en els moments de crisi de producció i de comerç, dites crisis de diner[1]. Aquestes apareixen solsament allí on s’hi ha desenvolupat completament una cadena successiva de pagaments i un sistema artificial de liquidacions. Amb la fallida generalitzada d’aquest mecanisme, sigui quin sigui l’origen, els diners es transformen bruscament i directa de la forma purament ideal del diner aritmètic en diners en metàl·lic. Ja no els poden substituir mercaderies profanes. El valor d’ús de les mercaderies perd el valor, que desapareix davant la seva pròpia forma de valor. Fa un moment, el burgès, en l’arrogància racionalista embriac de prosperitat, proclamava el diner com una vana il·lusió. Únicament les mercaderies són diners. Tan sols els diners són mercaderia!, és el crit que ressona ara a través del mercat mundial. Com els cérvols bramen per aigua fresca, així la seua ànima clama els diners, l’única riquesa[2]. La crisi exalta a contradicció absoluta l’oposició entre les mercaderies i llur forma de valor, el diner. Tan se val també aquí, la forma fenomènica dels diners. La fam de diners resta igual, ja es pagui en or o en diners de crèdit, per exemple, bitllets de banca[3].

Karl Marx, El Capital, secció primera, capitol III. p. 186. Read More »

Posted in introducció al marxisme | Leave a comment

la crisi financera a l’estat espanyol o com els bancs es van convertir en immobiliàries

Una de les coses que més pot sorprendre a l’observador sobre l’avenç d’aquesta crisi a l’estat espanyol és com és possible que tot i la difícil situació econòmica no hagi fet fallida cap entitat de crèdit a part de la Caja Castilla-La Mancha ara fa un any. Analitzant les peces que es mouen dins del sector i les relacions que aquest està portant entre bambolines amb els representants del govern, veurem que no es tant sorprenent que els bancs i caixes sobrevisquin a la crisi. Durant els darrers mesos el seminari Taifa hem estat preparant el darrer informe sobre la crisi a l’estat espanyol que aviat sortirà publicat. En el procés de recollida d’informació i dades, en els debats per decidir quins temes tractaríem i en l’escriptura de l’informe, un dels elements més flagrants que em observat es la desproporcionada ajuda que han rebut uns sectors del capital a diferència de les ajudes socials destinades a la classe treballadora. No dubtem que l’actual crisi ha servit per portar a terme un salvament dels poderosos en tota regla i aviat podrem llegir com això ho argumentem i critiquem a l’informe.

El sector financer ha estat sense dubte el més afavorit, i gràcies a la intervenció pública, que serveix per privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues no hem vist més bancs i caixes penjar el cartell de tancat per fallida. A part de tot el que analitzem a l’informe respecte de les finances a l’estat espanyol en els darrers dies han aparegut notícies que per una banda diuen força sobre la difícil situació que travessa el sector i per l’altra de com l’estat apareix sempre com a garant del capital privat, en aquest cas del sector financer. Read More »

Posted in la crisi capitalista avui, laboratori de premsa | Leave a comment

la crisi com a oportunitat

Ja fa prop d’una setmana que varem patir el sorprenent temporal de neu a Barcelona i Girona i encara hi ha usuaris que no han recuperat el subministrament elèctric. No cal expressar mostres d’indignació perquè aquestes s’han succeït al llarg de la setmana en diversos mitjans de comunicació que donaven la paraula als afectats. I tampoc farem referència a la vergonyosa situació que tot plegat suposa, sobretot sabent que a Catalunya el preu de l’electricitat ha pujat abusivament en els darrers anys.

Diuen els polítics i els mitjans de comunicació que la crisi cal prendre-se-la com una oportunitat, amb esperit de superació i entre tots lluitar per tirar endavant la difícil situació. Jo em pregunto, per a qui suposa una oportunitat? I a la llum (elèctrica, potser no encara) dels esdeveniments veiem clarament que sí és cert que la crisi ha estat una oportunitat però per a uns i no per a altres, i molt menys per al conjunt de la població, deixant de banda l’hipòcrita plantejament que ara tots som responsables. Read More »

Posted in la crisi capitalista avui, laboratori de premsa | Leave a comment

10è aniversari de la crisi punt com

I sembla que no aprenen:

Fa deu anys va explotar la bombolla de les puntcom. Només deu anys; semblava que el període de bonança econòmica sense sotracs d’importància havia estat més prolongat, però bé, ni tant sols deu anys sense crisis. Les crisis són un fenomen recurrent i inherent en el capitalisme, la història ens ho ensenya. Està escrit en el seu ADN.

de bombolla en bombolla, Economia Cítrica, 17/11/2009

El dia que la burbuja ‘puntocom’ pinchó, El País, 10/03/2010.

Posted in la crisi capitalista avui, laboratori de premsa | Leave a comment

‘no’ a l’expoli financer

Els islandesos acaben de votar en referèndum que no ratifiquen la llei que havia proposat l’anterior govern, que va dimitir arrel de la greu crisi financera que va esclatar a Islàndia.

És curiós com en una frase tant neutre com l’anterior hi hagi tantes coses que ens poden sonar a ciència ficció als ciutadans del Mediterrani. La primera, que es faci un referèndum preguntant a la població que pensa sobre una llei que els haguera hipotecat durant molts anys. La segona és que aquest referèndum no sigui només consultiu si no que té caràcter decisori. Si el poble diu que no, doncs no es tornarà el deute al Regne Unit i Holanda en els termes en que la llei ho plantejava. Tornar 3.800 milions d’euros en 15 anys i amb un 5,5% d’interès era una autèntica barbaritat per a un país de poc més de 300.000 habitants sense cap recurs econòmic més enllà de la bombolla financera que va explotar ja fa dos anys. Havien calculat que això suposaria uns 40.000€ per família. La tercera cosa sorprenent és que un govern hagi dimitit per les seves evidents males pràctiques. Bé, al menys a mi em sembla sorprenent donat que no estem gaire acostumats a veure com els polítics depuren les seves responsabilitats.

Read More »

Posted in la crisi capitalista avui, laboratori de premsa | Leave a comment

Grècia

I quines diferències hi ha amb el que està passant ara?

Segurament moltes, però les condicions materials objectives per a la revolta hi són com hi eren fa 150 anys.

Disturbis a Grècia, fotografies a Publico.

La policia griega carga contra los manifestantes, Público, 24/02/2010.

Papandreu: “Los peores temores sobre Grècia se han confirmado”, El País, 26/02/2010.

Estados Unidos investiga los acuerdos de Wall Street con Grecia, El País, 26/02/2010.

Posted in laboratori de premsa | Leave a comment

quant podem aguantar?

El cicle decennal d’estancament, prosperitat, superproducció i crisi, reproduït sempre amb regularitat [...][1], sembla haver arribat a la seva fi; però només per sumir-nos en el pantà de la desesperació d’una depressió permanent i crònica. L’anhelat període de prosperitat no vol arribar; cada vegada que creiem divisar els símptomes que l’anuncien, tornen a desaparèixer en l’aire. Mentrestant, cada hivern es torna a plantejar la qüestió: “Què fer amb els desocupats?”. Però mentre que el número de desocupats augmenta any rere any, no hi ha ningú que respongui a la pregunta; i ja quasi podem calcular el moment en que els aturats perdran la paciència y prendran el destí a les seves mans.

Friedrich Engels, 5 de novembre de 1886, al pròleg a l’edició anglesa de El Capital de Karl Marx.


[1] … de 1825 a 1867 (!)

Posted in introducció al marxisme | Leave a comment

fins quan?

No puc deixar d’expressar el meu sentiment de repugna cap al que l’estat d’Israel està fent amb el poble palestí de la franja de Gaza. Hi ha hagut diverses intervencions per part de l’estat i l’exèrcit d’Israel igualment denunciables en els darrers 13 mesos posteriors a la massacre de Gaza, operació militar anomenada plom fos, que va acabar amb les vides de poc menys de 1.500 persones, part important d’elles infants. Aquesta darrera acció però, ensenya la més repugnant estratègia d’opressió sistemàtica i clarament destinada al conjunt de la població, que sobretot afecta a les classes populars. El bloqueig comercial i econòmic que està patint la franja de Gaza és indefensable tant des del punt de vista de legalitat internacional com des de la geoestratègia política.

Això és un apartheid en tota regla. L’Apartheid del segle XXI s’anomena Palestina i està sent perpetuat per l’estat d’Israel. El que estem presenciant a la franja de Gaza supera la difícil situació de bantustanització patida per Cisjordània.

El tall del subministrament de combustible que està dificultant la distribució d’energia a la franja de Gaza és la darrera acció empresa per l’estat ocupant de la Palestina històrica, especialment greu durant el període hivernal. Tot plegat ens serveix per posar sobre la taula la discussió sobre si Israel està cometent un genocidi amb el poble palestí.

A continuació adjunto l’article 3er del títol 2on de la Convenció per la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi de la ONU, el qual es signat també per l’estat d’Israel. Jutgin vostès mateixos. Read More »

Posted in palestina | Leave a comment

els salaris decreixen amb crisi o sense ella

Semblava que Espanya i Alemanya tenien poc en el que competir i res en que s’assemblin, si a l’economia ens referim. Doncs ja hem trobat una cosa en la que ambdós economies van pràcticament de la mà: en la caiguda dels salaris reals, que no són més que els salaris nominals, els euros que cobren els treballadors per vendre la seva força de treball, descomptant l’efecte de la inflació. Dit d’una altra manera, el poder adquisitiu.

Resulta, segons llegeixo a La Vanguardia, que els salaris reals han registrat importants caigudes, i aquestes no daten del període de crisi si no de tota la dècada del 2000, fins i tot durant aquells anys de bonança econòmica. L’època de creixement econòmic sembla que no afecta a tots per igual. Les pujades de la productivitat no s’han correspost amb augments salarials si no que aquests s’han reduït.

Des de l’inici de la crisi els salaris nominals han caigut un 0,5% a Alemanya i un 3,4% a l’estat espanyol. Es calcula però, que els aturats de llarga durada a l’estat espanyol, quan tornen a treballar ho fan per un salari un 15% de mitjana més barat.

Durant els anys d’auge econòmic, el poder adquisitiu dels treballadors a Alemanya s’ha reduït un 9% i a l’estat espanyol un 7%. Fins i tot en això Espanya és segona.

Una década de menguante poder adquisitivo, La Vanguardia, 25/01/2010.

Los salarios también bajan, La Vanguardia, 22/11/2009.

Los salarios también bajan (2), La Vanguardia, 22/11/2009.

Posted in la crisi capitalista avui, laboratori de premsa | Leave a comment

Zapatero arriba a la Unió Europea

zapatero a la ue segons Ferreres

Posted in 1 imatge, 1000 paraules | 1 Comment