Mentre és commemora el 20è aniversari de la caiguda del mur de Berlín i la desaparició del bloc soviètic, a altres parts del món se n’aixequen de nous. De fet, molts dels estats que celebren els actes de Berlín tenen murs de separació i segregació dins del seu territori polític. Aquest és el cas de l’estat espanyol, que va erigir dues tanques a Ceuta i Melilla per evitar el pas d’immigrants provinents d’Àfrica.
També destaca el mur de la frontera entre EEUU i Mèxic que, directa o indirectament, ha causat ja 3.000 morts. EEUU, un estat que promou el lliure comerç a la regió amb el tractat de la NAFTA (North American Free Trade Agreement) i que promou la liberalització del moviment de capital arreu del món, persegueix l’entrada d’immigrants mexicans.
I que dir dels murs legals que es troben cada dia els immigrants als aeroports europeus, o la persecució sistemàtica que pateixen els sense papers al primer món. La Unió Europea promou en aquesta línia l’anomenada directiva de la vergonya.
Ara bé, el mur més paradigmàtic és el que l’estat d’Israel ha aixecat en els darrers anys per segregar la població palestina. El mur de l’apartheid israelià és el màxim exponent de la darrera guerra colonial, l’ocupació que dirigeix i oprimeix la vida de milions de palestins. El moviment de resistència popular palestí es manifesta setmanalment per denunciar la situació. L’exèrcit israelià oprimeix el dret a reclamar les seves terres i la comunitat internacional mira cap a una altra banda.
Mentre es celebra la caiguda del mur de Berlín, uns altres s’aixequen. I uns altres s’intenten fer caure, com el cas del mur d’apartheid a Palestina:
La caída del Muro, versión Cisjordania, El País, 09/11/2009
Marking Berlin anniversary, Palestinians breach Israel’s wall, Ma’an News Agency, 09/11/2009
ivan