de bombolla en bombolla

Fa deu anys va explotar la bombolla de les puntcom. Només deu anys; semblava que el període de bonança econòmica sense sotracs d’importància havia estat més prolongat, però bé, ni tant sols deu anys sense crisis. Les crisis són un fenomen recurrent i inherent en el capitalisme, la història ens ho ensenya. Està escrit en el seu ADN.

Llegint l’article publicat a Vilaweb recordo la història de la que va ser l’empresa emblema d’aquella bombolla especulativa, Terra.

“Pep Vallès, passejant-se amb gorra pel parquet madrileny, tenia motiu per somriure: en tres anys n’havia tingut prou per crear el directori d’internet Olé mentre treballava a la Fundació Catalana per la Recerca, quedar-se’l per un preu irrisori (1.200 euros), omplir-lo d’alguns continguts (excepte webs en català, prohibides durant una temporada en aquell directori amb voluntat hispànica) i saber-lo vendre a la Telefónica de Juan Villalonga per gairebé dos milions d’euros”

“El primer dia de cotització (Terra) es va convertir en la vuitena empresa espanyola en valor borsari, i va tancar aquella primera sessió amb una pujada del 213%. Tres mesos després les accions valien un 1.234% més, i Terra es va convertir en la tercera companyia del selectiu Ibex 35, amb una capitalització de dos-cents quaranta milions d’euros i amb un pes superior al del Santander i d’Endesa. Però la crisi que va afectar els valors tecnològics als EUA, l’abril de 2000, es va estendre ràpidament a la resta de mercats i Terra, com a abanderat d’aquest boom de la ‘nova economia‘ a Europa, en va patir les conseqüències.” El parèntesi és meu.

Deu anys de la bombolla puntcom, Vilaweb, 17/11/2009

Aquelles aventures molta gent les havia oblidat durant molts anys. Ara no ens semblen res de l’altre món veien els efectes de la darrera crisi.

Tot el capital que va deixar d’obtenir rendibilitats substancials en l’anomenada nova economia, es va destinar, entre d’altres sectors, a la construcció. Les conseqüències són ben sabudes. A part de tenir un parc d’un milió de vivendes buides, fruit de la sobreproducció del sector de la construcció, els propietaris que varen adquirir una hipoteca ara estan retornant un préstec per una cosa que ha disminuït de valor, amb la conseqüent pèrdua de riquesa que això suposa per a les famílies.

Tardarem aquesta vegada només deu anys en oblidar el que això vol dir?

Aquest és un petit esquema que ens pot servir per refrescar la memòria.