Semblava que Espanya i Alemanya tenien poc en el que competir i res en que s’assemblin, si a l’economia ens referim. Doncs ja hem trobat una cosa en la que ambdós economies van pràcticament de la mà: en la caiguda dels salaris reals, que no són més que els salaris nominals, els euros que cobren els treballadors per vendre la seva força de treball, descomptant l’efecte de la inflació. Dit d’una altra manera, el poder adquisitiu.
Resulta, segons llegeixo a La Vanguardia, que els salaris reals han registrat importants caigudes, i aquestes no daten del període de crisi si no de tota la dècada del 2000, fins i tot durant aquells anys de bonança econòmica. L’època de creixement econòmic sembla que no afecta a tots per igual. Les pujades de la productivitat no s’han correspost amb augments salarials si no que aquests s’han reduït.
Des de l’inici de la crisi els salaris nominals han caigut un 0,5% a Alemanya i un 3,4% a l’estat espanyol. Es calcula però, que els aturats de llarga durada a l’estat espanyol, quan tornen a treballar ho fan per un salari un 15% de mitjana més barat.
Durant els anys d’auge econòmic, el poder adquisitiu dels treballadors a Alemanya s’ha reduït un 9% i a l’estat espanyol un 7%. Fins i tot en això Espanya és segona.
Una década de menguante poder adquisitivo, La Vanguardia, 25/01/2010.
ivan