El cicle decennal d’estancament, prosperitat, superproducció i crisi, reproduït sempre amb regularitat [...][1], sembla haver arribat a la seva fi; però només per sumir-nos en el pantà de la desesperació d’una depressió permanent i crònica. L’anhelat període de prosperitat no vol arribar; cada vegada que creiem divisar els símptomes que l’anuncien, tornen a desaparèixer en l’aire. Mentrestant, cada hivern es torna a plantejar la qüestió: “Què fer amb els desocupats?”. Però mentre que el número de desocupats augmenta any rere any, no hi ha ningú que respongui a la pregunta; i ja quasi podem calcular el moment en que els aturats perdran la paciència y prendran el destí a les seves mans.
Friedrich Engels, 5 de novembre de 1886, al pròleg a l’edició anglesa de El Capital de Karl Marx.
ivan
quant podem aguantar?
El cicle decennal d’estancament, prosperitat, superproducció i crisi, reproduït sempre amb regularitat [...][1], sembla haver arribat a la seva fi; però només per sumir-nos en el pantà de la desesperació d’una depressió permanent i crònica. L’anhelat període de prosperitat no vol arribar; cada vegada que creiem divisar els símptomes que l’anuncien, tornen a desaparèixer en l’aire. Mentrestant, cada hivern es torna a plantejar la qüestió: “Què fer amb els desocupats?”. Però mentre que el número de desocupats augmenta any rere any, no hi ha ningú que respongui a la pregunta; i ja quasi podem calcular el moment en que els aturats perdran la paciència y prendran el destí a les seves mans.
Friedrich Engels, 5 de novembre de 1886, al pròleg a l’edició anglesa de El Capital de Karl Marx.
[1] … de 1825 a 1867 (!)