Ja fa prop d’una setmana que varem patir el sorprenent temporal de neu a Barcelona i Girona i encara hi ha usuaris que no han recuperat el subministrament elèctric. No cal expressar mostres d’indignació perquè aquestes s’han succeït al llarg de la setmana en diversos mitjans de comunicació que donaven la paraula als afectats. I tampoc farem referència a la vergonyosa situació que tot plegat suposa, sobretot sabent que a Catalunya el preu de l’electricitat ha pujat abusivament en els darrers anys.
Diuen els polítics i els mitjans de comunicació que la crisi cal prendre-se-la com una oportunitat, amb esperit de superació i entre tots lluitar per tirar endavant la difícil situació. Jo em pregunto, per a qui suposa una oportunitat? I a la llum (elèctrica, potser no encara) dels esdeveniments veiem clarament que sí és cert que la crisi ha estat una oportunitat però per a uns i no per a altres, i molt menys per al conjunt de la població, deixant de banda l’hipòcrita plantejament que ara tots som responsables.
Recordem que en el seu moment, quan es va proposar la privatització de la producció i el subministrament elèctric, les veus crítiques contra el que més tard va ser part del desmantellament de l’escarransit estat de benestar van ser una minoria. Una vegada més es va enganyar a la població. Ens donaven diversos exemples d’empreses públiques que no rutllaven per justificar la privatització, però la llista d’empreses privades que han fet desastres es ben llarga. Ens deien que les empreses públiques són coses del passat, ineficients, poc dinàmiques i gens modernitzadores, ens burocratitzats que no garanteixen un bon servei a la comunitat. Avui sembla tot el contrari. Tothom demana que es sancioni a la companyia responsable Fecsa-Endesa, i ens preguntem com pot ser que una empresa estratègica i amb unes infraestructures imprescindibles per a la població estigui en mans privades.
A diferència de l’empresa pública que està obligada a oferir un bon servei a la comunitat, l’empresa privada l’únic objectiu que persegueix és obtenir el màxim rendiment possible, es centra en maximitzar els beneficis. Sembla que a través d’aquest camí no s’acaba de garantir el servei a la comunitat, i si en el cas de les empreses públiques podem exigir responsabilitats als representants polítics, davant de les empreses privades ens trobem que no hi podem fer res. Tots necessitem la llum que un capital privat produeix, posseeix i subministra al preu que li permet obtenir els beneficis desitjats.
L’empresa, i el president Montilla, han utilitzat l’argument de la manca del servei elèctric i la dificultat per fer front a aquesta la seva crisi per plantejar que amb la MAT això no haguera passat. La línia d’alta tensió que s’està planificant construir a través de les comarques gironines i de la Catalunya Nord està sent rebutjada per part de la població degut al seu impacte mediambiental i social. El temporal de neu i vent que ha deixat un panorama lamentable al llarg del territori també suposa una oportunitat pel capital del sector energètic, en aquest cas per Fecsa-Endesa, que no té vergonya en reivindicar la MAT quan encara no ha estat capaç de reparar el desastre ocasionat.
ivan