Segons l’economista Arthur Laffer, una taxa baixa d’impostos pot aportar tants ingressos fiscals com una taxa elevada. Una idea representada per una corba en forma de campana, però contradita pels fets.
Tot el món coneix l’expressió “massa impost mata l’impost”. Allò que sabem menys és que suposadament es basa en les reflexions acadèmiques de l’economista americà Arthur Laffer (nascut el 14 d’agost de 1940). A partir d’una representació simple (veure esquema), la corba de Laffer posa en relació la taxa d’impost total i la quantitat d’ingressos fiscals que es pot esperar.
El promotor de la baixada d’impostos
Aquesta és una corba en forma de campana que passa per un màxim que el seu autor interpreta com la pressió fiscal màxima a no excedir per tal de no desincentivar el treball, l’assoliment d’ingressos associat a aquest i veure els ingressos fiscals disminuïts. Laffer vol demostrar que, en ambdós costats del pic de la corba (corresponents teòricament a una taxa impositiva del 50%, sense que aquesta es basi en estudis empírics), la mateixa quantitat d’ingressos fiscals es pot obtenir amb dues taxes impositives molt diferents: una elevada (superior al 50%), l’altra baixa (inferior al 50%). La seva idea és, doncs, que una taxa baixa d’imposició pot generar al menys tant com una taxa important, en la mesura en que la pressió fiscal té efectes desincentivadors sobre l’activitat.
Amb la taxa baixa, els ingressos fiscals són certament reduïts, però l’incentiu al treball resta elevat. Per contra, amb una taxa alta, els ingressos fiscals deurien ser més elevats, però com es desincentiva l’activitat, s’obté finalment no gaires ingressos més que amb la taxa feble. Aquesta interpretació sobreentén llavors que es pot obtenir un suplement important d’ingressos fiscals amb una forta baixada d’impostos (si es situa per sota de la taxa de pressió “òptima”) abans que amb una feble pujada (si es situa per sobre).
D’aquí ve la revolta que va conduir amb el seu col·lega Jan P. Seymour el 1979 contra el que ells consideraven una pressió fiscal inútilment forta als Estats Units. Això li va valer a Arthur Laffer convertir-se en un dels consellers econòmics de Ronald Reagan qui, després de la seva arribada a la Casa Blanca el 1981, va dur a terme fortes reduccions d’impostos.
Invalidades pels fets
Llavor, té sentit la corba de Laffer? No és tant segur. No perquè, si creiem la llegenda, va ser esbossada per Laffer en un tros de tovalló a un restaurant (no està prohibit tenir idees mentre es menja!). Sinó perquè és invalidada pels fets.
Les nombroses experiències de baixades d’impostos als Estatus Units, com a d’altres llocs, particularment a França, no són mai traduïdes per un augment dels ingressos fiscals, ans al contrari. Elles han contribuït a degradar més els comptes públics. Diverses interpretacions són possibles. O bé les baixades d’impostos han estat sense efecte perquè la taxa impositiva en vigor estava molt lluny del pic de la corba de Laffer. Aquesta és l’explicació que ha prioritzat Thomas Piketty el 1998 després d’un dels seus estudis sobre el tema. O bé, el mateix argument ho justifica de forma particular, els efectes esperats han estat totalment dissolts per les múltiples evasions fiscals que permeten als més rics escapar de l’impost. Tant en un cas com en l’altre, una profunda renovació del dispositiu fiscal s’imposa. Un tros de tovalló no pot, sens dubte, ser suficient!
Per saber més
The Economics of the Tax Revolt : a Reader, d’Arthur Laffer i Jan P. Seymour, Harcourt Brace Jovanovich, 1979.
Pour une révolution fiscale. Un impôt sur le revenu pour le XXIe siècle, de Camille Landais, Thomas Piketti i Emmanuel Saez, Le Seuil-La République des idées, 2011.
Jézabel Couppey-Soubeyran
Alternatives Economiques núm. 309 – gener 2012
Traducció a càrrec d’Ivan Gordillo.
ivan