Rosa Luxemburg, teòrica exigent i apassionada revolucionària

Rosa Luxemburg, grans autors del pensament econòmic

Rosa Luxemburg, grans autors del pensament econòmic

Dona de convicció i d’acció, Rosa Luxemburg és també una teòrica major de l’economia política. La seva obra tracta principalment de la dinàmica d’acumulació del capital.

Rosa Luxemburg és la primera dona en produir una obra teòrica remarcable en economia, una disciplina fins llavors exclusivament masculina (i que en gran part ho segueix sent encara). Al segle XIX, van haver Jane Marcet i Harriet Martineau, però els seus treballs es limitaven a vulgaritzar les idees liberals. Socialista radical, Rosa Luxemburg era alhora una dona de conviccions i d’acció: dirigent política, periodista prolífica i teòrica de primera línia. Polemista temible, fou al·lèrgica al dogmatisme i no va tenir por d’enfrontar-se als principals dirigents socialistes del seu temps, en particular a Bernstein, Kautsky, Lenin i Jaurés. La seva crítica de Marx, de qui malgrat aquesta se’n reivindicava, li va costar l’aïllament i l’excomunió. Empresonada diverses vegades i assassinada als 49 anys, va pagar amb la vida el seu compromís.

Contra el revisionisme i el leninisme

Rosa Luxemburg comença a militar als 16 anys, al si del Partit del Proletariat de la Polònia russa. El 1893 funda amb el seu company Leo Jogiches el Partit Socialdemòcrata del Regne de Polònia, abans d’esdevenir membre actiu i influent del Partit Socialdemòcrata Alemany i del secretariat de la II Internacional. El 1898 es fa conèixer per les seves disputes amb Eduadr Bernstein, líder del corrent revisionista dins del moviment socialista. A la idea d’una transformació gradual i pacífica del capitalisme, Rosa Luxemburg contraposa la necessitat d’una ruptura revolucionària com única via d’avançar cap al socialisme. Això, però, no la porta al camp de Lenin i del bolxevisme. El dirigent revolucionari rus va formular, en el seu Què fer? (1902), la teoria del partit d’avantguarda com a punta de llança de la revolució proletària. Rosa Luxemburg reivindicà, per contra, la iniciativa i espontaneïtat revolucionària de la classe obrera rebutjant la idea de rol dirigent del partit en el seu Vaga de masses, partits i sindicats (1906).

Crítica del nacionalisme i del militarisme, Rosa Luxemburg s’oposa vivament al vot a favor dels crèdits de guerra del Partit Socialdemòcrata Alemany el 4 d’agost de 1914. Funda, amb Karl Liebknecht, Franz Mehring i Clara Zetkin, la Lliga Espartaquista, que esdevindrà el Partit Comunista Alemany el 1918. Continua criticant les posicions de Lenin i les polítiques del partit bolxevic que va prendre el poder el 1917 a Rússia, advertint contra les seves tendències autoritàries i contra la supressió de la democràcia. Reconeixent que les circumstàncies forcen el govern rus a fer un exercici de fermesa tem, però, que les mesures d’excepció adoptades pel nou poder soviètic es codifiquin i transformin en un sistema permanent. La dictadura del proletariat podria convertir-se en la “dictadura d’un grapat de polítics”. Pressentint la deriva stalinista, preveu que cert estat de coses s’acompanyarà de terror i d’una “recrudescència de la barbàrie en la vida política.”

La insurrecció espartaquista serà salvatgement esclafada a Berlín pel poder socialdemòcrata aliat als Freikorps. Rosa Luxemburg era contraria a la insurrecció, però es va sumar a la posició majoritària de la Lliga Espartaquista. Després de la seva mort, un Bertold Brecht de 21 anys va escriure: Rosa la roja també ha desaparegut, On es troba és desconegut, Perquè ella als pobres la veritat ha dit, Els rics del món l’han extingit.

L’acumulació del capital

Seguint a Karl Marx, Rosa Luxemburg creu que el passatge al socialisme serà el resultat del desenvolupament de les contradiccions del capitalisme. És per això que l’estudi de l’economia política, a la que va dedicar una part important de la seva vida, és segons ella essencial. Però, estudiant Marx, es va topar amb un problema major. Per una banda, Marx explica perquè el capitalisme està condemnat a enfonsar-se, com a conseqüència de crisis cada cop més importants. Per altra banda, en el llibre segon del Capital, els seus esquemes de reproducció descriuen les relacions entre el sector dels mitjans de producció i el dels bens de consum, mostrant en quines condicions es pot encara un creixement equilibrat del capitalisme. És també com ha estat interpretat pels teòrics revisionistes com Tugan-Baranovsky.

L’acumulació del capital, la major obra teòrica de Rosa Luxemburg, proposa al mateix temps una història detallada dels debats sobre el creixement des de l’inici del segle XIX, una presentació crítica de les tesis de Marx i les polèmiques que susciten i la solució original que ella destaca per resoldre aquests problemes. L’acumulació del capital, o reproducció ampliada, resulta de la transformació d’una part de la plusvàlua creada pels treballadors en capital addicional, permetent així l’ampliació de la producció. Però,  segons ella, hi ha un defecte important en el raonament de Marx. No explica d’on sorgeix la demanda per aquest capital addicional. En altres termes, no ens explica quin és el motor de l’acumulació, l’incentiu a invertir. Es suposa implícitament que tota la producció és venuda sense problema. Després de rebutjar la llei de Say en el llibre primer del Capital, Marx sembla acceptar-la en el segon.

Reprenent una idea de Malthus, que serà més tard útil a Keynes, Rosa Luxemburg indica que cal una demanda efectiva per assegurar una sortida a les mercaderies de la producció augmentada. Aquesta demanda no pot néixer exclusivament del consum dels capitalistes i dels treballadors: una economia capitalista tancada no pot créixer. Un entorn no capitalista és essencial pel creixement del capitalisme. Es pot tractar d’un entorn intern, per exemple els sectors camperols o artesans encara no capitalistes. Però les sortides poden també trobar-se a l’exterior, en països menys desenvolupats. Aquesta és l’arrel de l’imperialisme que caracteritza el capitalisme contemporani. Es manifesta per una lluita cada vegada més intensa entre països desenvolupats pel control d’aquestes sortides i del mercat mundial, acompanyat per l’extensió del militarisme i la multiplicació de guerres. La producció d’armament constitueix ella mateixa un via de sortida.

Rosa Luxemburg, en un míting el 1907

Rosa Luxemburg, en un míting el 1907

A mesura que es desenvolupa i s’estén a escala mundial, destruint totes les altres formes d’economia, el capitalisme s’enfronta al problema cada vegada més insoluble de no trobar noves sortides, nous mercats: “Quan més creix la violència amb la que a l’interior i a l’exterior el capital aniquila les capes no capitalistes […], més la història quotidiana de l’acumulació es transforma en una sèrie de catàstrofes i convulsions”. Rosa Luxemburg, però, està convençuda que la revolució socialista esclatarà abans de la convulsió final d’aquest sistema.

Crítiques i homenatges

Les tesis de Rosa Luxemburg han estat durament criticades pels principals teòrics marxistes de l’època, Tugan-Baranovsky, Kautsky, Bujarin, Bernstein, Lenin i també Hilferding. Ella els va respondre en una obra escrita a la presó i publicada a títol pòstum el 1921. Aquesta, però, no va posar fi a la polèmica. Ignorada per l’economia dominant, Rosa Luxemburg es considerada pel marxisme ortodox coma la fundadora d’una perillosa heretgia, el luxemburguisme, contra el que s’ha fet processos i s’ha condemnat militants polítics.

És a la frontera de les ortodòxies on la seva obra ha estat jutjada en la seva justa mesura, fora de tot dogmatisme. El seu compatriota Michal Kalecki s’inspirà en ella en els treballs que el van fer precursor de Keynes. És una altra gran dama de l’economia, deixeble de Keynes i autora també d’una Acumulació del capital (1956), Joan Robinson, que li ha rendit el millor homenatge signant el 1951 el prefaci de la traducció anglesa del llibre de Rosa Luxemburg. Subratllant les convergències entre l’obra de la revolucionaria polonesa i el mestre de Cambridge, conclou el seu text escrivint que sobre les dificultats del capitalisme del segle XX, “aquest llibre mostra més clarividència del que podrà reivindicar qualsevol ortodòxia contermporània”.

Rosa Luxemburg: referències biogràfiques

1870: naixement el 5 de març a Zamosc, dins la part russa de la Polònia dividida, al si d’una família jueva. Infància i joventut a Varsòvia.

1889: partida a Zurich on estudia filosofia, ciències naturals i economia política.

1897: doctorat en economia política a la universitat de Zurich.

1898: després d’un matrimoni de conveniència amb Gustav Lübech per obtenir el passaport alemany, s’instal·la a Berlín. Adhesió al Partit Socialdemòcrata Alemany. Publicació de El desenvolupament industrial a Polònia i Reforma o revolució.

1904: redactora del Leipziger Volkszeitung.

1905: entra clandestinament a Varsòvia, després de l’aixecament revolucionari a Rússia.

1906: arrest en març, posterior alliberament en juny, viatja a Finlàndia, després retorna a Alemanya. Publica Vaga de masses, partits i sindicats.

1907: dos mesos de presó per “incitació a la violència”.

1907-1914: professora d’economia política i d’història econòmica a l’Escola del Partit Socialdemòcrata Alemany. Redacta una Introducció a l’economia política, publicada el 1925.

1913: apareix la seva obra major L’acumulació del capital.

1915: empresonada de febrer de 1915 a febrer de 1916 per “incitació a la desobediència civil”.

1916: fundadora de la Lliga Espartaquista. Detenció administrativa sense judici de juliol de 1916 a novembre de 1918. Publica La crisi de la socialdemocràcia.

1918: reprèn l’activitat revolucionària creant el diari Die rote Fahne i contribuint a la fundació, en desembre, del Partit Comunista Alemany. Publica un pamflet premonitori sobre La revolució russa.

1919: en gener, aixecament espartaquista a Berlín. El 15, Luxemburg i Liebknecht son detinguts i assassinats. El 31, es troba el cadàver de Rosa Luxemburg a un canal.

1921: publicació a títol pòstum de la seva obra redactada a la presó L’acumulació de capital o en què han convertit els epígons la teoria de Marx. Critica de les crítiques.

Es poden trobar la major part de les obres de Rosa Luxemburg (entre elles L’acumulació del capital) a la web: https://www.marxists.org

La directora alemanya va dirigir el 1986 una pel·lícula sobre ella: http://marxismocritico.com/2013/01/16/rosa-luxemburg/

 

Traducció de “Rosa Luxemburg, théoricienne exigeante t révolutionnaire passionnée” dins del recull coordinat per Dostaler, G. Les grands auteurs de la pensée econòmiques. Alternatives Economiques Poche, hors-sèrie núm. 57. Novembre 2012.

http://www.alternatives-economiques.fr/rosa-luxemburg–theoricienne-exigeante-et-revolutionnaire-passionnee_fr_art_1170_18942.html