No som mercaderies en mans de polítics i banquers… però, què són les mercaderies?

web_benjaminmoore_puppets-560x435Publicat a La Directa el 12/01/2016

Karl Marx comença amb eloqüència la seva cèlebre obra “El capital”: “La riquesa de les societats on domina el sistema de producció capitalista apareix com una acumulació immensa de mercaderies, amb la mercaderia individual com a la seva forma elemental. La nostra recerca comença per tant amb l’anàlisi de les mercaderies”.

Multitud de moviments socials lluiten contra la mercantilització de la ciutat. Les dones i el moviment feminista s’oposen al masclisme i a la mercantilització de la vida i reivindiquen el dret al propi cos. Comunitats indígenes de tot el planeta estan dempeus contra l’expoli natural, la privatització i mercantilització dels recursos naturals que destrueix la biosfera i posa en perill els equilibris naturals. Els sindicats combatius defensen el sector públic de les urpes del mercat. “No som mercaderies en mans de polítics i banquers” va ser un dels crits més populars del moviment dels indignats, però… entenem què són les mercaderies?

La mercaderia no ha existit sempre. Tota societat produeix a través del treball els béns útils per a la seva subsistència i reproducció com a societat. Però el contingut d’aquest bé útil pren la forma social particular de mercaderia sota el capitalisme. Es tracta, per tant, d’una determinació històrica particular de la societat mercantil que va sorgir progressivament sobre la base del desenvolupament de les forces productives, de la despossessió dels mitjans de vida de les capes populars que vivien del camp i de les transformacions institucionals requerides per passar progressivament del feudalisme al capitalisme a l’Europa occidental. El que caracteritza les mercaderies, i les distingeix dels béns útils o valors d’ús d’altres èpoques històriques, és que la seva distribució s’assegura per l’intercanvi, determinant al mateix temps la distribució social del treball entre les diverses activitats i la forma de produir aquests valors d’ús sota un règim de propietat privada dels mitjans de producció, perseguint l’obtenció d’un benefici.

Estem tan acostumades a veure i tractar amb mercaderies, que pensem que les mercaderies són les coses i identifiquem les coses amb les mercaderies. Fins al punt que la mercaderia sembla quelcom “natural”, i la seva característica definitòria bàsica, la de tenir preu, s’identifica com una propietat natural de les mercaderies i consegüentment de les coses. L’àmbit mercantil s’ha instal·lat en tota la vida social fins a cotes inimaginables temps enrere. Però les “coses” no són o no han estat sempre mercaderies. Les mercaderies són coses, evidentment, però coses que encarnen una determinada relació social. Aquestes no tenen sempre o no han tingut sempre un preu. Un quilo de cigrons és una mercaderia al supermercat -no es pot adquirir si no es paga el seu preu- que deixa de ser-ho a la nevera de casa o quan es menja el humus amb els companys de pis. Les mercaderies són les coses en quant apareixen amb un determinat preu o valor de canvi. Però, per què tenen preu les coses? Per què tenen un preu i no un altre les mercaderies i per quina raó?

Els valors d’ús que són les mercaderies en tant que serveixen per alguna cosa o cobreixen alguna necessitat són una característica subjectiva inquantificable. Així doncs, el que determina la relació d’intercanvi entre les diverses mercaderies (1 taula-2 cadires-4 parells de mitjons, etc.) a través del preu -expressió monetària d’aquesta relació (10 euros-5 euros-2,50 euros, etc.)-, és el valor de les mercaderies. Tenim, per tant, que la mercaderia es caracteritza per ser o tenir un valor d’ús (utilitat) amb un valor de canvi (expressió monetària o preu) determinat pel valor d’aquesta. El valor d’ús és una propietat de les coses en general i el valor és una propietat de les mercaderies. El valor d’ús és una categoria universal i el valor una categoria històrica. Què és el valor, que ens permet igualar a una determinada relació totes les mercaderies produïdes i distribuïdes pel sistema mercantil? Només pot ser un element comú a totes elles. No pot ser la seva utilitat, perquè aquesta és subjectiva i varia en funció de qui interpreti el bé o servei en qüestió, ni pot ser la igualació de l’oferta i la demanda, doncs aquesta és una llei posterior a la determinació dels preus. Aquesta característica comuna a totes les mercaderies únicament pot ser la de ser productes del treball humà. El valor de les mercaderies rau en el treball socialment necessari per produir-les sota el règim de producció mercantil-capitalista com a única característica comuna a totes elles. El valor no és un propietat “natural” del bé, sinó una propietat “social” pel fet d’haver estat produït en tant que mercaderia i destinat a ser intercanviat, a ser venut en el mercat.

Aquest mecanisme del valor segons el qual totes les mercaderies tenen una expressió monetària del valor intrínsec en elles, és el mecanisme que permet la distribució social del treball entre les diverses activitats. Sense necessitat d’un ens centralitzador, el mercat distribueix el treball -sanciona o incentiva les diverses produccions-, a través d’aquest mecanisme que atribueix un preu a cada mercaderia. Aquest mecanisme de control social a través del mercat és el que fa possible que les decisions es prenguin per separat en un primer moment i que, tot i l’anarquia aparent de la producció, la reproducció capitalista sigui possible. Sense l’existència del valor de canvi o preu monetari de les mercaderies seria impossible garantir la reproducció de la societat capitalista.

D’aquí rau la radicalitat i la força de lemes que, més enllà de l’epidèrmica corrupció de les castes polítiques o el biaix que representa posar com a problema central la desigualtat o el poder de les finances, va a l’arrel sistèmica sobre la que es construeix el model socioeconòmic actual. Superant aquestes determinacions es bastiran models productius i relacionals alternatius, transformadors i basats en la justícia social.

Ivan Gordillo és membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa