crítica àcida en temps de crisi

Text elaborat pel Seminari Taifa, llegit durant els actes de denuncia de la retallada pressupostària,davant del parlament bloquejat de Catalunya el 15 de maig de 2011.

S’afirma taxativament que no hi ha diners per a la despesa pública. Justificant-se en que el tripartit ha deixat un deute molt més gran del que deien, en que la crisi ha disminuït els ingressos i ha augmentat les despeses públiques i en que el govern central manté una estructura de finançament autonòmic que discrimina a Catalunya, ens diuen alt i clar que no hi ha diners per a cobrir les despeses del sector públic. Per això, diuen, el govern de la Generalitat es veu obligat a fer una retallada en el pressupost del  10% i, tot i això, presentar un dèficit del 2,6% del PIB, superior a l’1,9% que vol l’Estat central per tal de poder complir amb el que li exigeix Brusel·les. Sense que existeixi cap raó justificada de que cap d’aquestes xifres sigui millor que l’altra, i el que és més greu, donant per descomptat que qualsevol dèficit és perjudicial, sense tenir en compte que en la situació de crisi en la que estem és necessari.

Resulta que les nostres societats, l’estat espanyol i Catalunya també, malgrat la crisi, produeixen el doble de riquesa que el 1978, i la població no ha crescut pas tant. Llavors, on és la riquesa d’aquest país? Com és que produïm més riquesa i no arriba per a la despesa social? On va la riquesa que es produeix? De tota la producció, prop d’un 46% va al treball, i un 54% al capital, i a partir d’aquí es paguen els impostos que cobreixen les despeses del sector públic. Qui paga i quant? Com s’està distribuint la riquesa que es produeix en el país? Read More »

Eixos de política econòmica possible per iniciar la sortida de la crisi

El seminari d’economia crítica Taifa, hem dissenyat tres eixos de política econòmica per a pal·liar els desastres que està causant la crisi. Algunes de les propostes es podrien començar a implantar d’immediat. Aquest tres eixos no són ni molt menys una alternativa social, però creiem que són importants per a reduir l’impacte de la crisi sobre la població, tot penalitzant als responsables. Read More »

Quines són les causes de la crisi?

Els mitjans de comunicació, la classe política i els organismes internacionals han explicat la crisi al voltant dels següents eixos (David Harvey):

v  La naturalesa humana: no podem fer res contra això. La cobdícia desbordada dels homes de Wall Street i els banques avariciosos; som egoistes i cobdiciosos per naturalesa.

v  Errors de les institucions: l’administració encarregada de regular l’economia per evitar les falles de mercat no va acomplir correctament amb el seu propòsit. I ara les institucions cal que siguin reconfigurades i que hi hagi un esforç global per a fer-ho, especialment a través de les reunions del G-20 i altres organismes internacionals com el FMI i el BM.

v  La teoria era errònia i tothom estava obsessionat amb aquesta: és va arribar massa lluny en creure en la eficiència dels mercats i ara toca tornar a recuperar escoles de pensament econòmiques com el keynesianisme i la necessitat de la intervenció del sector públic en l’economia o la inestabilitat del sector financer de Hyman Minsky.

v  La crisi te un origen cultural: a l’Europa occidental (Alemanya i França) es creu que és un problema anglosaxó, la fascinació als EEUU (i a l’estat espanyol) amb el fet de ser propietaris dels habitatges, o els problemes dels grecs i el seu alt grau de funcionariat propens per a desenvolupar la corrupció, etc.

v  Errades en les polítiques aplicades: hi ha encara massa regulació, cal deixar l’economia en mans del mercat i aquest l’autoregularà.

Read More »

Alternatives a la crisi, CUP-Mataró

Ponència CUP-Mataró, 20-N 2010.

Com funciona el capitalisme. Breu introducció (extracte del capítol 1 d’Apuntes teóricos para entender la crisis)

Es sabut que el sistema a través del qual s’organitza actualment econòmicament i social la nostra societat és el capitalisme. Un dels principals objectius de qualsevol societat, també la societat capitalista, és sobreviure, reproduir-se en el temps. Per a fer-ho és necessari satisfer les necessitats dels membres que la component i de la col·lectivitat. En el marc del sistema capitalista l’obtenció dels elements que permeten satisfer les necessitats no és directa ni està assegurada. La majoria dels productes que satisfan les nostres necessitats s’obtenen a través del mercat, és a dir a través de comprar-los mitjançant el diner. Tot i que existeix un important ventall de necessitats extremadament importants (com per exemple les vinculades als afectes o la cura) que tot sovint es cobreixen en l’àmbit familiar o comunitari no sembla que entrin directament en la organització econòmic, són també afectades per ella i en les societats actuals cada cop és més evident la mercantilització creixent de la cobertura d’aquestes necessitats. Read More »

Amb qui es reuneix Zapatero a Nova York? No té una vaga general el 29-S?

En su segunda jornada en Nueva York, Zapatero compartió un desayuno de trabajo con los máximos representantes de bancos, fondos de inversión y aseguradoras como Soros, Citigroup, Morgan Stanley, Goldman Sachs, Prudential, Metlife o Blackrock, ante quienes situó a España en “el inicio de la recuperación”. (Expansión, 21/09/2010).

Zapatero es reuneix amb els responsables de les especulacions financeres que un cop esgotats els mercats d’actius estan actualment apostant sobre el deute públic de països com Grècia, Irlanda o l’Estat espanyol, que han de fer un gran esforç pressupostari per a poder pagar els tipus d’interès que exigeixen aquests agents a canvi del finançament. En front de la necessitat de finançament, els Estats, que en l’actual fase de crisi ja s’ha fet palès que són un instrument del capital per a fer complir els seus desitjos, es comprometen a tornar el deute a un preu molt elevat. Això alhora fa que la necessitat de nou finançament per a tornar precisament aquest deute els porti de nou a endeutar-se. Us sona aquesta història? D’això no se’n diu bombolla financera? Sembla que no han aprés. És clar que no, els agents financers no actuen de forma racional, són miops, busquen simplement el benefici a curt termini.

El objetivo del encuentro, según el mismo explicó a los ejecutivos estadounidenses, era presentar la evolución de la economía española y de la zona euro, caracterizada, dijo, por “el inicio de la recuperación y la vuelta a la estabilidad financiera tras la crisis de la deuda soberana de mayo y junio”. Read More »

La reforma laboral i el pla d’ajust, o com els governants prolonguen el rescat dels poderosos (i 2a part, article publicat a La Directa 191, el 7 de juliol)

Reforma laboral
Les mesures d’ajustament en el terreny fiscal no semblen ser suficients per a defensar la solvència de l’economia davant dels mercats financers i les institucions internacionals del capital, que reclamen les anomenades reformes “estructurals”, entre elles la Reforma Laboral. Els arguments neoliberals, que diuen que el mercat laboral espanyol pateix unes rigideses (cost d’acomiadament, convenis poc flexibles i salaris massa elevats) que no en permeten l’adaptació a les necessitats de la competitivitat, ressonen de manera que mentides repetides sense descans s’hagin de convertir en veritats necessàries. El govern ha hagut d’abandonar el diàleg social, del que tant havia fet gala, per a llençar una Reforma Laboral al gust de les pressions internacionals. El resultat és un indubtable apropament a les demandes del món empresarial, el Banc d’Espanya, la Unió Europea, i els “experts” més reaccionaris del món acadèmic, més els grups polítics que intervinguin durant el tràmit de la llei: tota una autèntica aliança de classe. Això només es pot entendre com un atac contra els drets laborals. Poc es pot incidir des de l’àmbit laboral per a crear ocupació quan l’estructura econòmica pateix encara les dinàmiques de fons causants de la crisi. Però un major retrocés dels drets dels treballadors (que és el que impliquen les reformes laborals en els darrers temps), tan sols pot suposar una dubtosa sortida de la crisi basada en devaluar la força laboral. Read More »

Després de l’aprovació al parlament de la reforma laboral la darrera setmana ja podem dir que els pitjors auguris que denunciavem abans de l’estiu s’han acomplert. Comencem però amb el pla d’ajust.

La reforma laboral i el pla d’ajust, o com els governants prolonguen el rescat dels poderosos (1a part, article publicat a La Directa 191, el 7 de juliol)

La reforma laboral i les mesures d’ajustament per pal•liar el dèficit proposades pel govern de l’Estat són una continuació lògica de la política econòmica portada a terme no només des del reconeixement de la crisi si no també durant els darrers anys de creixement econòmic. Les polítiques anticrisi han acabat traslladant les pèrdues ocasionades per l’esclat de la bombolla immobiliària i la davallada del sector financer a la població a través, primerament del rescat pagat pel contribuent, i actualment amb la retallada de drets socials i la pèrdua de serveis públics bàsics. El marcat accent neoliberal d’aquestes mesures tenen molt a veure amb l’acció o la inacció de l’administració durant l’època de bonança econòmica, en la que es va promoure un seguit de mesures legals i fiscals que incentivaren l’auge de la construcció i de l’endeutament privat.   Read More »

Article publicat originalment a L’Accent 179 (6 de juny de 2010)

Els esdeveniments de les darreres setmanes són d’una gravetat alarmant. En aquesta crisi econòmica, i sobretot davant de les propostes polítiques per pal·liar-la, estem assistint a un seguit de despropòsits. El desmantellament de l’estat de benestar és quelcom que ve de lluny, iniciat amb la presa de poder del neoliberalisme a la dècada dels 80. Els successos de l’actual crisi però, estan accentuant aquest procés a gran velocitat. El més preocupant és observar com la idea de que aquest benestar social és insostenible i que potser ara toca posar-hi fi s’està estenent entre la ciutadania a través dels  mitjans de comunicació.

Per això creiem de vital importància assenyalar els verdaders responsables i que es denunciï com aquest estat de benestar, que a casa nostra ja era força escanyolit, no abraçava a totes les capes de la població. Read More »